Nostàlgia!!!

Encara que estiguem molt bé a la nova Seu de la Universitat, no puc deixar de tenir nostàlgia per moments com aquest...

La primera meitat dels meus estudis de Grau d'Educació Infantil

Donant un cop de vista enrere i fent memòria d’aquests dos primers anys de Grau , la primera cosa que he de dir és que per a mi, han estat dos anys molt productius i molt interessants a la mateixa vegada que m’han fet créixer com a persona per diferents motius com ara:

-       -    He aprés dels meus professors.

-        -   He aprés dels meus companys.

-        -   I allò que és més important, he aprés de mi mateix.

Com he dit abans, vull anar poc a poc, i així, m’agradaria parlar en primer lloc del meu primer any, en el qual he tingut les següents assignatures:

De totes aquestes, he anat posant dades molt interessants al meu bloc, encara que no ha estat en totes les assignatures.

Així, per exemple, en l’assignatura de llengua anglesa, vaig fer una entrada en glogster  sobre les “London marks” i més en concret sobre “The Tower Bridge” i sobre “The Tower of London”.

Altra assignatura en la qual vaig deixar reflectit el meu pas per ella, va ser Aprenentatge de les Llengües en Contextos Multilingües.

Aquesta va ser una de les assignatures en la qual més vaig participar ja que la professora, Helena Alvarado, feia unes classes molt interactives entre tots.

Algunes de les coses que vull reflectir són per exemple el dia en què en Bernat Joan ens va donar una conferència sobre l’ús del català i què hem de fer perquè aquest sigui normalitzat en tota la societat; també vàrem fer una reflexió sobre uns articles molt interessants de Juli Palou i Artur Noguerol, tot fent ús d’una nova eina que ens havia ensenyat na Gemma (professora de l’assignatura Bases didàctiques i Disseny curricular) que es diu SCRIBD; i per últim, en quant a aquesta assignatura de Contextos Multilingües, vaig fer una lectura i reflexió que, encara que no era obligatòria, em va enriquir molt perquè tractava sobre l’acollida al nouvingut a una classe en la qual es parla català.  


En quant a l’assignatura que he mencionat abans i que crec que és el primer contacte amb aquests estudis i que ara, fent una ullada enrere, penso que és la que més m’ha aportat pel seu contingut, ha estat Bases i Disseny curricular, ja que en aquesta, se’ns va ensenyar el pas tan gran que estem donant cap a una escola constructivista on el nen és el que té el saber i pot aprendre pels seus errors així com també amb l’ajuda dels seus companys o d’un adult que estigui al seu costat pot resoldre les seves preguntes i anirà desenvolupant una gran autonomia en quant al seu aprenentatge.


Amb la professora d'aquesta assignatura vàrem tenir un primer apropament cap a les TICs, és a dir, les Tecnologies de la Informació i la Comunicació, i com aquestes s'han d'anar introduint en les classes.


Ara bé, perquè tot això sigui possible és necessari que tant les escoles com els mestres es vagin modernitzant  ja que com ben bé va ensenanyar-nos na Gemma en una frase: "Tenim escoles del segle XIX, mestres del segle XX i alumnes del segle XXI". Un exemple que podem veure d'això que he exposat ho trobem a continuació:






És a dir, el que no podem pretendre és fer un gran canvi com el que estem intentant donar sense canviar les nostres metodologies.


Per acabar amb aquest primer any, he de dir que va ser un any molt important per a mi perquè vaig a tornar a estudiar i m’he adonat que els anys passen i que ara és més difícil perquè es junta amb la feina, no com quan vaig estudiar Dret que vaig tenir 18 anys i aquesta era la meva única obligació (només estudiar, és a dir, no treballava).


En quant al meu segon any de Grau, com que ja vaig a sentir-me més còmode a la Universitat, crec que he gaudit molt més, encara que han hagut assignatures que crec que no m'han aportat res o quasi res perquè el seu contingut es repeteix una i altra vegada contínuament. 


Així, en primer lloc i tal i com he fet en quant a primer, les assignatures que he tingut en aquest segon any de Grau, han estat les següents:

En aquest any he fet més ús del bloc i de les TIC que l'any anterior ja que han estat més les assignatures de les quals he anat deixant constància al llarg de l'any. 

Per altra banda també he de dir que ha estat una any molt més dur perquè ha hagut mesos que a part de fer feina els caps de setmana, també he hagut de treballar en altres llocs i per tant el meu temps pels meus estudis s'ha vist molt reduït, encara que, al cap i a la fi, estic molt content amb el resultat final d'aquest segon any de Grau. 

Així doncs, puc parlar de les diferents assignatures que he tingut i de cada una puc parlar diferent, ja que totes elles m'han aportat coses interessants, però com he dit abans, hi ha hagut algunes que han repetit el contingut fins l'extenuitat i això, en lloc d'aprofitar-ho, el que ha fet és que en algunes ocasions m'hagi avorrit, però he de dir que en general, estic molt content amb tot el que he aprés. 

Per exemple, de l'assignatura Desenvolupament psicomotor, he de dir que ha estat la primera assignatura d'aquests dos anys que ha estat més pràctica ja que la professora, Mª dels Angels, ens va fer anar a un Centre per haver d'observar, enregistrar i documentar 6 sessions de nens i nenes fent la seva sessió de psicomotricitat. Això m'ha apropat més a aquests estudis i ha estat una experiència d'un valor incalculable. 

Altra assignatura de la qual he gaudit molt ha estat la de Representació Escènica, en la qual hem fet entre tot el grup una obra musical que segons tothom que l'ha vista, ens ha dit que és increible. 

Amb el següent glogser podem veure diferents moments de l'obra i com la hem dut a terme: 

L'elaboració de l'obra va ser triada entre tots els membres del grup, però encara que han hagut moments molt difícils, he de dir que el resultat ha estat fantàstic, com es pot comprovar en les heteroavaluacions i autoavaluacions que hem fet cada membre del grup així com en les reflexions i comentaris dels mateixos.


Altra assignatura que em va aportar molt va ser Psicologia de l'Educació ja que la mestra, na Tiana, ens va fer pensar sobre tot el que anàvem dient a classe i entre tots anàvem fent teories i donant els nostres punts de vista. A més, com es pot veure a l'enllaç, he hagut de fer un resumen de cada tema i això em va servir de molta ajuda no només en vista a l'examen sinó també per deixar constància de tot allò que he anat aprenent i si algun dia necessito tota aquesta informació, només he d'anar al meu bloc per fer qualsevol consulta.


En l'assignatura d'Educació Inclusiva (assignatura que penso que és fonamental i amb un gran pes en l'actualitat) vàrem veure un documental molt interessant perquè tinguem en compte que tothom ha d'estar inclòs a l'aula i que hem de respectar les diferències:





Així com també vaig aprendre què és la resiliència i que per més que la vida ens posi en situacions difícils, hem d'intentar optimitzar aquestes situacions. Això ho vaig aprendre amb el llibre "Quiet" de Marius Serra, del qual vaig haver de fer un resumen-reflexió amb el qual vaig gaudir molt.


Amb l'assignatura d'Educació artística i plàstica vàrem aprendre a fer activitats pels nens i la que més em va agradar va ser una en la qual havíem de fer titelles pels nens amb escaiola i crec que em varen quedar molt polides:

També he tingut altres assignatures de les quals he aprés molt com per exemple d'Estratègies d'intervenció, on he après a fer un horari pels nens així com la importància que té el periode d'adaptació. 

Per acabar amb el tema de les assignatures, he de parlar de la que es diu Desenvolupament i Educació Emocional. Aquesta ha estat per a mi l'assignatura més important de tot el curs perquè m'ha ensenyat a veure les emocions des d'un punt de vista que mai ho havia pensat: nosaltres respecte a nosaltres mateixos i respecte als altres. Ara se diferenciar les emocions i quan parlo amb la gent em fixo en les seves expressions per tenir-les en compte, així com cada dia intento treballar més l'empatia, concepte molt necessari en aquesta societat de consumo en la que cadascú sembla que pensa en sí mateix però mai en la resta de la societat. 

Pel que fa a jo mateix, a la meva autoavaluació, he de dir que he vist tots els canvis que s'estan donant al meu cap, en la meva ment. Així com a primer vaig a estar com a més a la defensiva i menys receptiu en quant als ensenyaments dels meus professors, aquest segon any m'he adonat que per a ells ensenyar-nos és la seva prioritat i que no hem de veure'ls com a enemigs sinó com a companys que sempre són al nostre costat. 

Aquest any he gaudit molt més de tot ja que ha estat molt més pràctic i hem pogut fer treballs a Col·legis Públics, així d'aquesta manera hem pogut conviure amb nens que és per allò pel que estem estudiant.

També m'agradaria deixar reflectit algunes millores que crec que haurien de dur-se a cau, per exemple, penso que ja que estem tot l'any fent treballs i més treballs, no hauria de tenir tant de pes la prova final, ja que com he aprés al llarg d'aquests dos anys, l'avaluació ha de ser processual i sumatòria, i no només final, però penso que aquí, tant que els professors no aturen de dir que ha de ser així, mai ho duen a terme i per tant no són coherents amb allò que ensenyen. 

Per últim vull escriure què és allò que espero per a l'any següent, és a dir, pel meu tercer curs de Grau, perquè així, en un futur, quan acabi aquell tercer any, podré veure si s'han complert les meves expectatives.

En primer lloc espero que es compleixi això de l'avaluació i que per fí sigui processual i no totalment final com ha estat fins ara, ja que els professors donen massa importància a la prova final i sembla que s'obliden de tot el que hem fet durant tot el curs.

Altra millora que espero que es compleixi és que deixin de repetir-se tant de conceptes i autors al llarg de moltes assignatures ja que això les fan molt menys entretingudes i fan que al final del curs estiguem cansats de repetir els mateixos continguts. 

Com a conclusió final vull dir que estic molt content d'haver començat aquest Grau d'Educació Infantil i espero que en un futur sigui un bon mestre, i allò que és molt més important, que sigui capaç de dur a terme tots aquests conceptes constructivistes que estic aprenent i que en algunes ocasions m'han estat difícils d'assimilar per la meva edat i per l'entorn i el temps en els quals he hagut de viure, però que tant m'han fet crèixer com a persona.